Per una nova etapa per les biblioteques de Catalunya:
per a l’impuls que els permeti organitzar els seus serveis al nivell que necessita la societat catalana

Barcelona, novembre del 2003


Ara fa quatre anys el COBDC emetia una declaració sobre com les biblioteques poden ajudar Catalunya a entrar amb èxit a la societat de la informació. La Declaració analitzava breument l’evolució de les biblioteques a Catalunya, constatava que hi havia hagut avenços importants i proposava actuacions de futur.

L’aproximació proactiva que es feia ara fa quatre anys no ha servit però per canviar les actuacions de les administracions públiques de Catalunya en matèria de biblioteques i avui podem constatar que s’ha avançat molt poc o gens en qualsevol dels deu punts de millora que es proposaven llavors.

Els reptes de la societat de la informació ens demanen moltes vegades noves maneres d’afrontar els problemes. Mentrestant, almenys en biblioteques, estem veient com es consolida una forma vella de fer les coses, una forma vella caracteritzada per una inversió pública insuficient, desenvolupaments legislatius que no es fan, promeses incompletes, enfrontaments innecessaris, errors tècnics, comissions que no es reuneixen...

Els desenvolupaments de la societat de la informació als països més avançats han mostrat que les biblioteques són les eines bàsiques amb les que es doten els països per tal de garantir i democratitzar l’accés a la informació a tots els ciutadans. La nova etapa política que se’ns obre per davant hauria de permetre un canvi radical respecte les tendències més negatives de les observades fins ara.

El canvi que reclamem passa per una inversió pública més gran, per iniciar un camí fet en coordinació i cooperació, per elaborar una visió de futur i planificar els avenços i per una actuació de l’administració pública basada en la confiança institucional i en el recolzament de les actuacions que han demostrat ser exitoses.

Més inversió. Catalunya ha perdut posicions en l’àmbit de les realitzacions culturals. Els pressupostos dedicats a biblioteques es comparen amb els que hi havia hagut fa anys i vistos així sembla que hagin crescut. Si es fan altres comparacions però (per exemple, les inversions fetes a la resta de països europeus) es pot constatar com de lluny estem encara del què hauria de ser normal. El panorama de les biblioteques escolars i de centres d’ensenyament continua essent deplorable per més crits d’atenció que s’han fet al respecte.

Més coordinació i cooperació. Moltes de les actuacions de les administracions públiques en matèria de cultura han tingut més en compte el reforçament de posicions partidistes que els interessos globals del ciutadans de Catalunya. Les biblioteques no n’han estat una excepció i hem pogut veure com s’han creat xarxes i sistemes que han actuat com a poders i contrapoders. Les directrius de la nova etapa han de basar-se en un repartiment coordinat de competències que busqui omplir tot el territori amb uns serveis bibliotecaris eficaços.

Més visió de futur i planificació. Enfront la improvisació i la inèrcia que han caracteritzat els darrers anys, cal enfocar els propers què venen amb un esperit innovador i ambiciós que plategi objectius de futur i els camins per arribar-hi. El nostre model de referent no ha de ser ni un passat brillant, però remot, ni la comparació cofoia amb la situació espanyola. Les realitzacions i potencialitats de la situació bibliotecària catalana ens han de permetre apuntar més alt i tenir com a guia el que estan fent els països més avançats en desenvolupament bibliotecari.

Més confiança i recolzament a iniciatives. Les actuacions de les administracions en matèria de biblioteques s’han caracteritzat massa sovint per exercir una tutela esterilitzant que ha impedit que progressessin adequadament les iniciatives que es generaven en els centres prestadors dels serveis. La nova etapa ha de caracteritzar-se per una administració que indiqui els camins a seguir i proporcioni els mitjans per a complir els objectius, que confiï en les biblioteques i el seu personal i que recolzi les iniciatives que han mostrat ser encertades.